Aldred Escrivà Prades (Amposta, 1877 – 1959) va ser un polític[1] republicà.
Fill del «rico propietario y comerciante» Baldomero Escrivà Pujol[2] i de Ramona Prades.[3]
Amb el seu germà Ferran[4] va portar un molí arrosser i una entitat bancària[5] (raons socials F. y A. ESCRIVÁ i ESCRIVÁ HERMANOS).
| « | “Se ha autorizado a la Sociedad regular colectiva F. y A. Escrivá, domiciliada en Amposta, para usar la denominación de banqueros.” | » |
— Heraldo de Tortosa de 09/08/1928 (pàg. 3). | ||
Va ser diputat provincial (1915-1916 i 1917-1918) i alcalde d'Amposta (1931-1934) durant la Segona República espanyola. Arran del Fets d'octubre i de la insistència de Joan Palau va ser detingut[6] i empresonat al vaixell Manuel Arnús, a Tarragona.
L'any 1938 va ser sotmès a consell de guerra que el 1958 va arxivar-se.
Un carrer de la ciutat d'Amposta porta el seu nom.
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- ↑ Vegeu una fotografia d'Alfred Escrivà a "Amposta 1908 (Crònica d'un temps). Memòria de 100 anys de ciutadania" (Ed. Ajuntament d'Amposta, 2009. ISBN: 978-84-920239-1-2), publicació de l'exposició celebrada l'any 2008.
- ↑ La Verdad de 13/01/1898 recull la notícia de la seua mort.
- ↑ Ramona Prades Crespo va morir a Amposta el 18 d'agost de 1911 (El Tiempo de 19/08/1911).
- ↑ Casat amb Pilar Sanchis Carles († Amposta, 16/05/1929).
- ↑ Coneguda per l'atracament del 4 d'agost de 1934 (vegeu: El Pueblo de 06/08/1934; La Vanguardia de 07/08/1934, etc). "F. y A. Escrivà" va ser absorbida l'any 1953 pel Banc d'Aragó que a la vegada va ser adquirit pel Banc Hispano Americano, avui Banc Santander.
- ↑ Heraldo de Tortosa de 09/10/1934 (pàg. 2).