L'alcalde major o tinent de corregidor fou un càrrec amb funcions judicials i administratives, originari de Castella, designat en els decrets de Nova Planta establerts per Felip V. Foren establerts a la capital del corregiment i sovint també a d’altres viles o ciutats de la mateixa demarcació. Eren proposats per la Cambra de Castella i nomenats pel rei. Al Principat coincidien generalment amb les capitals de les vegueries o sotsvegueries suprimides, tant si havien esdevingut capital del corregiment com si no.
Els alcaldes majors van deixar d'existir l'any 1834 al establir-se els Jutges de primera instància que concentraren les facultats judicials que havien tingut els alcaldes majors mentre que les facultats governatives i econòmiques van distribuir-se entre les autoritats administratives.
D'alcaldies majors n'hi va haver a Alcanyís, Morella i Tortosa, entre altres.
Alcaldes majors de Tortosa[]
Llista d'alcaldes majors de Tortosa[1](1709-1834):
- Pedro de Saura Valcárcel[2] (1709-1717)[3]
- Benito Prima y Viñals (1717-1719)
- Juan Hermosa (1719-1720)
- Benito Prima y Viñals (2a vegada, 1720-1749)
- Pedro Tomás Alcoba (1751-1755)
- Carlos Cebollada (1755-1757)
- Antonio Andrés González (1757-1761)
- José Rebull y de Faneca (1761-1765)
- Agustín Cubeles y Roda (1765-1769)
- Luis Gorrón de Contreras (1769-1772)
- Ramón Lanes (1772-1776)
- José Antonio Riera y Roger (1776-1781)
- Antonio Macía de Areny (1781-1785)
- Nicolás Campaner y Sastre de la Geneta (1786-1792)
- Manuel Ortiz de Pinedo (1793-1798)
- José Alonso de Valdenebro (1799-1805)
- Juan Pedro Martino[4] (1805-1808)
- ocupació francesa (1811-V/1814)
- Victoriano Aznar y Rubio (1815-1818)
- Antonio Aniceto José Sánchez (1818-1820)
- Jaime Eugenio Beltrán (1828-1833)
- Ramón Menéndez Maltemplado y Collar (1833-1834)
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- ↑ La nómina de los alcaldes mayores de Cataluña (1717-1834). Rafael Cerro Nargánez, Universidad de Barcelona. Ivs Fvgit (revista interdisciplinar de estudios histórico-jurídicos), número 8-9, any 1999-2000 (pàg. 45-74).
- ↑ Vegeu també Pedro de Saura y Valcárcel: el rostro de la represión borbónica en Cataluña (1709-1720). Rafael Cerro Nargánez. Pedralbes-Revista d'historia moderna; núm. 28, fasc. 2, 2008 (pàg. 113-136).
- ↑ Posteriorment a Tarragona (1717-1720) i a Barbastro fins 1724.
- ↑ Abans a Vilafranca del Penedès (1799-1805).