Agustí Querol i Subirats

Imatge d'Agustí Querol.

Agustí Querol i Subirats (Tortosa, 17/5/1860 – Madrid, 14/12/1909) va ser un escultor. També va ser diputat pel districte de Roquetes (abril de 1907-1909).

Fill d'Antoni Querol, un forner originari d'Ulldecona, i de Francesca Subirats i Gilabert, va rebre les seues primeres classes d'art de la mà de Ramon Cerveto i Bestratén, iniciador d'una dinastia d'artistes.

Va estudiar a l'Escola de la Llotja, sent deixeble de Domènec Talarn Ribot (1812-1902) i dels germans Agapit i Venanci Vallmitjana.

El 1884, juntament amb Eduardo Barrón, guanyà una pensió per oposició per a estudiar a l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma. Cap a finals de 1890 va instal·lar-se a Madrid on va tenir el seu estudi principal. A la seua època va aconseguir una gran popularitat amb nombrosos encàrrecs oficials, tant a nivell nacional com internacional, que li van permetre muntar un gran taller al districte de Chamberí amb nombrosos ajudants entre els quals es trobaven Lorenzo Coullaut Valera (1876-1932), Lorenzo Ridaura Gosálbez (1871-1963), José Pascual Ortells López (1887-1961), els Cerveto o Jacinto Higueras (1877-1954).

Querol va rebre reconeixements com:

• Medalla de primera classe a l'exposició de Madrid de 1887 pel grup "La Tradición",
• Medalla d'or a Munic l'any 1891 i 1895,
• Medalla d'or a Viena el 1898,
• Primer premi a l'Exposició Universal de 1888 de Barcelona amb l'obra El suïcidi de Sagunt; Gran Creu d'Alfons XII, entre molts altres.

Una plaça de Tortosa –abans plaça de la Font– porta el seu nom des del 1906. També té un carrer dedicat a Madrid i uns altres a Roquetes, a Ulldecona o a la Palma (Cartagena).

Algunes obres

Segle XIX

• 1881 – Cap de Dolorosa.
• 1885 – Guerrer vençut.
• 1887 – La Tradició (en bronze al Museu Nacional del Prado, en marbre al Club Español de Buenos Aires, etc).
• 1889 – Sant Fèlix i Santa Eulàlia. Façana neogòtica de la Catedral de Barcelona.
• 1890 – Monument a Méndez Núñez (Vigo).
• 1891 – Bust de la reina regent Maria Cristina (marbre): Palau Reial de Madrid i Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona).
• 1892 – Mausoleu als Bombers. Cementiri de Colom (la Habana, Cuba). Inaugurat el 1897.
• 1892-1903 – Frontó per a la Biblioteca Nacional de Madrid.
• 1896 – Monument a José Elduayen (Vigo) i a Daniel Carballo (A Coruña).
• 1897-1902 – La Glòria i els Pegasos per al coronament del Ministeri de Foment (avui Ministeri d'Agricultura, on hi ha una rèplica en bronze de Juan de Ávalos dels tres conjunts; Madrid).
• 1893-1898 – Monument a Legazpi i Urdaneta (Manila, Filipines). Inaugurat el juliol de 1901.
• 1897 – Moisès i les lleis. Palau de Justícia de Barcelona.

Segle XX

• 1900 – Monument a Claudio Moyano (Madrid).
• 1902 – Monument al coronel F. Bolognesi (Lima, Perú) inaugurat el 1905 – Monument a Quevedo (Madrid) – Monument al Comte de Ribadedeva (Colombres, Astúries).
• 1904 – Monument a Aureliano Linares Rivas (A Coruña). Inaugurat el 1912.
• 1903-1906 – Mausoleu d'Antonio Cánovas del Castillo. Encàrrec de la família del polític (Panteón de los Hombres Ilustres; Basílica de Atocha, Madrid).
• 1904 – Monument als màrtirs de la religió i de la pàtria (Saragossa).
• 1905 – Projecte de Monument a Garibaldi (Montevideo, Uruguay), iniciat però finalment no realitzat.
• 1906 – Monument a Casilda Iturrizar, vídua d'Epalza, a Bilbao (Euskadi) i Monument a Frederic Soler ("Serafí Pitarra") a Barcelona.
• 1907 – Projecte de Monument a la Independència (Guayaquil, Ecuador). Inaugurat el 1918.
• 1908 – Monument als Setges de Saragossa de 1808 i 1809 – Projecte del Monument al general Justo José de Urquiza (Paraná, Argentina). Inaugurat el 1920 – Projecte del panteó Guirao.
• 1909 – Monument a la Carta Magna i a les quatre regions argentines popularment conegut com a "monument dels espanyols" (Buenos Aires). Inaugurat el 1927 – Monument a Segismundo Moret (Cádiz) i projecte de Monument a Mossèn Sol.

Bibliografia

• Tomo 17 (2004), La Gran Enciclopèdia en català, Barcelona, Edicions 62. ISBN: 84-297-5445-8.
• Alix, Josefina (1985); Escultura Española 1900/1936, Madrid, Ed. El Viso. ISBN: 84-7483-412-0.
• Alcolea i Gil, Santiago (1989); Escultura catalana del Segle XIX, Barcelona, Fundació Caixa de Catalunya.
• Gil y Fernández, Rodolfo; Agustín Querol. Monografías de Arte, Vol. V. Editorial Saenz de Jubera Hermanos, 1910.
• Reyero, Carlos; La escultura conmemorativa en España. La edad de oro del monumento público, 1820 - 1914. Cuadernos Arte Cátedra. Madrid, 1999.
• Melendreras Gimeno, José Luis; Un gran escultor del eclecticismo y modernismo español del siglo XIX: Agustín Querol y Subirats (1860 - 1909); Edició de l'autor, Múrcia, 2005.

Enllaços externs

• Esculturaurbana és una pàgina web, dedicada a l'escultura espanyola i als seus escultors on es pot trobar un interessant article sobre Agustí Querol (castellà).
• Viquipèdia