Abu-Bakr Muhàmmad ibn al-Walid at-Turtuixí, també anomenat Ibn Abi-Ràndaqa o Ibn Abi-Ràndaqa at-Turtuixí (Turtuxa, 1059 – Alexandria, 1126) va ser un estudiós andalusí del dret malikita, la sunna i l'aritmètica.
Estudià a Saragossa, Bagdad, Bàssora, Damasc, Jerusalem i Egipte. Es quedà al Pròxim Orient per exercir de professor. Va escriure una trentena d'obres sobre l'Alcorà, el dret (fiqh) i la moral. Va destacar el seu tractat de política titulat Llàntia dels prínceps, que va escriure com a manual d'educació de prínceps el 1122, tot i que era més teòric i moral que no pas pràctic.
Va dur sempre una vida ascètica per ser un model per a la societat, i el preocupaven especialment les qüestions religioses.
Al barri de Ferreries de Tortosa un carrer vora la Via verda del Ferrocarril del Val de Zafán –a tocar del Pont del ferrocarril– porta el seu nom.
Obres[]
- Abu Bakr al-Turtusi: Sirag al-Muluk; el Caire, 1900/1901 [traducció al castellà de l'arabista, i catedràtic de la Universitat de Barcelona, Maximiliano Agustín Alarcón Santón (La Roda, 1880 – Madrid, 1933): Lámpara de los príncipes de Abubéquer de Tortosa (II volums); Madrid, 1930 i 1931].